Covardia

I t’autoanomenes covarda

La pusil·lanimitat ha fet dels teus desitjos un nou decàleg

 

Evitaràs el conflicte innecessari i el conflicte primordial

Defugiràs dels teus somnis per una vida amb significat

Esquivaràs el plaer tot i de pensament

Eludiràs el desig de convertir-te en dona-ocell

Excusaràs la melangia amb el teu tarannà foll i divertit

Previndràs qualsevol provocació espiritual

–saps que l’edat t’ha tret el gust, però hi queda brasa

Impediràs el diàleg a tothora i mesuraràs el silenci

Obviaràs allò dit en la paraula muda

Sortejaràs el cervell neuro-divergent

Allunyaràs del tacte la tinta

 

El teu decàleg es resumeix en una elecció, en una sentència

La teua: no reacciones d’immediat, deixat portar per l’empatia

Ni molta, ni poca, no siga cas que la covardia et plante cara i t’envie

Allà on brama la tonyina

 

 

©rosa miró