Davall la pluja
Mentre
plou al balcó del present
Distrec
el tedi amb fotografies rovellades
Pretèrits
imperfectes d’un rostre de lament mut
Sempre
trist, amiga de barri i jocs
Nit
i dia decaigut
Amb
el temps ho vam entendre
Els
anys retornen paraules escoltades inimaginables
«El
dia que tu vas néixer un regal als peus del llit es va quedar sense obrir
Una
pilota de futbol?
Un
tren elèctric, tal volta?
I
entre els plors i la sorpresa s’impregnà la decepció
©rosa miró
