Davall la pluja

Mentre plou al balcó del present

Distrec el tedi amb fotografies rovellades

Pretèrits imperfectes d’un rostre de lament mut

Sempre trist, amiga de barri i jocs

Nit i dia decaigut

 

Amb el temps ho vam entendre

Els anys retornen paraules escoltades inimaginables

 

«El dia que tu vas néixer un regal als peus del llit es va quedar sense obrir

Una pilota de futbol?

Un tren elèctric, tal volta?

I entre els plors i la sorpresa s’impregnà la decepció

Va néixer una xiqueta

©rosa miró