Què amagues? 

Què amaga el teu cor?

Ànsia de carícies inimaginables

Què et provoca tanta nostàlgia?

Els estime que no he dit

Què passa que ja no t'emmiralles?

Que ara soc jo més que mai

Sense màscara, cap problema

Mentre tinga l'enteniment

I si el perd, deixeu-me morir dolçament i tranquil·la

I el dia del meu sepeli no oblideu cridar ben fort

A dalt del Canigó, del Tibidabo i del far de les Columbretes

“Se’n va anar i no volia”

Si ploreu, m’apareixeré en la nit d’ànimes

Brindeu a la mar el meu somriure

I la meua manera de passar per aquest món

©rosa miró