A la cua de la fam

A la cua de la fam

Sembla mentida

A la cua de la fam

Bogeria brutal

Sembla mentida

Sempre em faig la pregunta

—si matés els monstres de la guerra, seria una assassina, jo?

No puc més que fer el què sé fer

Escriure a rebentar-me els artells

Cor impotent de l’ésser humà versus

Cor dels monstres, cuirassa d'urpes, grifó

Esgarrifós, tremebund, espaventós

Sou capaços d'imaginar el vostre dolor

Fent una cua de la fam, davall l'amenaça de l'imperi?

Jo, per més que ho intente, no puc

Seria mesquina inventar-me un relat

Una ficció per vendre tones i tones de paper

A la salut de les grans editorials

Escriure un poema com a penitència: