A la cua de la fam
A la cua de la fam
Sembla mentida
A la cua de la fam
Bogeria brutal
Sembla mentida
Sempre em faig la pregunta
—si matés els monstres de la guerra, seria una assassina, jo?
No puc més que fer el què sé fer
Escriure a rebentar-me els artells
Cor impotent de l’ésser humà versus
Cor dels monstres, cuirassa d'urpes, grifó
Esgarrifós, tremebund, espaventós
Sou capaços d'imaginar el vostre dolor
Fent una cua de la fam, davall l'amenaça de l'imperi?
Jo, per més que ho intente, no puc
Seria mesquina inventar-me un relat
Una ficció per vendre tones i tones de paper
A la salut de les grans editorials
Escriure un poema com a penitència: