I de sobte s'obre l'esperit dorment 

I de sobte s'obre l'esperit dorment

l'haurem d'escoltar

potser no vol assajar el paper de mort

o potser li vol plantar cara al temps

aprofitar el silenciós descans de la llar

així, mentre l'assossec expandeix

les mans per les estances

vesse el tinter -no tinc secant d'arena- i

taque amb versos els confins de la nit amor

i el nostre llit imaginari a la biblioteca

sense préstec, sense temps, sense retorn

©rosa miró