Una valeriana amb llet

Sola, esperant sobre esculls sense pegellides

sense rates a l’aguait d'esquers de pescadors avorrits

en postes de sol malenconioses

enyoradissa pretèrita

 

Sola, desitjant l'úter de la mare

una mare equivocada de casa

confosa entre el seu passat de 1957

i el meu present del vint-i-ú

 

Sola, m'encongeixo en postura fetal

el vi em fa escriure aquests versos

sola fins a les dues de la matinada

Els sorolls del poema m’han despertat

 

Sola faig cap a la cuina

descalça, per saber-me viva

veuré llet de microones

i pastilles de valeriana

 

©rosa miró