Una valeriana amb llet
Sola, esperant sobre esculls sense pegellides
sense rates a
l’aguait d'esquers de pescadors avorrits
en postes de
sol malenconioses
enyoradissa pretèrita
Sola, desitjant
l'úter de la mare
una mare
equivocada de casa
confosa
entre el seu passat de 1957
i el meu
present del vint-i-ú
Sola, m'encongeixo
en postura fetal
el vi em fa
escriure aquests versos
sola fins a
les dues de la matinada
Els sorolls
del poema m’han despertat
Sola faig
cap a la cuina
descalça,
per saber-me viva
veuré llet de
microones
i pastilles
de valeriana
©rosa miró
