Em rondes de matinada com llop en zel

M’instigues sense cap benevolència

Flirteges l'alè dansaire i poruc

Corprès entre el fullam del bambú sembrat cinc anys enrere

Canyís humil, aigua, aigua

Aigua. Aigua beneita. Aigua pura. Aigua de cel

Aigua per escampar horitzontalment les arrels de sa collita 

Com bruma d'aurora

Sobre el terrat de zinc llis i estampat de verdet

Destorbes el somni del meu cos pesant

De la meua ment cada vegada més sibarita

Oh, poema, em fas abandonar el tàlem

Per trobar a les palpentes, llapis i paper

I donar-me plaer amb mots senzills

Nus de tradició

Què importa si m’alliberes de l’insomni així, desesperadament captiva? 

Benvingut sigues, arriba quan vulgues, destorba’m, ronda’m, flirteja’m

Versa’m, provoca’m el plaer d'un gemec a cau d’orella

Baixa la veu

Acarona'm el bescoll fins als malucs

Estima'm

Així, fins a la porta de la mort


Oh, poema, vine

a la vora del foc

Escampen les guspires junts


versió 10/9/2024

©rosamiró, 9 de juliol de 2019

Si poguera tornar-me dona-ocell

Creuaria el zenit per oblidar-te

Poema incert

Ara arribes? 

Ara, quan he viscut més del que he de viure?


©️🌹miró


Ni el més fort dels somnífers pot contra l'assalt sense avís del poema

Es va teixint entre les tres i els quatre tocs de campana

Sorolls estranys d'una ciutat desconeguda

La paraula embriagada planta cara 

Una televisió d'hotel

Xiscles de luxúria darrere la  porta d'enfront

I així, en braços de la nit

Vaig escrivint línies de desfici

L'ànim jeu entre els llençols

I si tot riu en un somni?

©️🌹miró

4.15 am


7 març 24