Em rondes de matinada com llop en zel

M’instigues sense cap benevolència

Flirteges l'alè dansaire i poruc

Corprès entre el fullam del bambú sembrat cinc anys enrere

Canyís humil, aigua, aigua

Aigua. Aigua beneita. Aigua pura. Aigua de cel

Aigua per escampar horitzontalment les arrels de sa collita 

Com bruma d'aurora

Sobre el terrat de zinc llis i estampat de verdet

Destorbes el somni del meu cos pesant

De la meua ment cada vegada més sibarita

Oh, poema, em fas abandonar el tàlem

Per trobar a les palpentes, llapis i paper

I donar-me plaer amb mots senzills

Nus de tradició

Què importa si m’alliberes de l’insomni així, desesperadament captiva? 

Benvingut sigues, arriba quan vulgues, destorba’m, ronda’m, flirteja’m

Versa’m, provoca’m el plaer d'un gemec a cau d’orella

Baixa la veu

Acarona'm el bescoll fins als malucs

Estima'm

Així, fins a la porta de la mort

Oh, poema, vine

a la vora del foc

Escampen les guspires junts

versió 10/9/2024

©rosamiró, 9 de juliol de 2019