Em rondes de matinada com llop en zel
M’instigues sense cap benevolència
Flirteges l'alè dansaire i poruc
Corprès entre el fullam del bambú sembrat cinc anys enrere
Canyís humil, aigua, aigua
Aigua. Aigua beneita. Aigua pura. Aigua de cel
Aigua per escampar horitzontalment les arrels de sa collita
Com bruma d'aurora
Sobre el terrat de zinc llis i estampat de verdet
Destorbes el somni del meu cos pesant
De la meua ment cada vegada més sibarita
Oh, poema, em fas abandonar el tàlem
Per trobar a les palpentes, llapis i paper
I donar-me plaer amb mots senzills
Nus de tradició
Què importa si m’alliberes de l’insomni així, desesperadament captiva?
Benvingut sigues, arriba quan vulgues, destorba’m, ronda’m, flirteja’m
Versa’m, provoca’m el plaer d'un gemec a cau d’orella
Baixa la veu
Acarona'm el bescoll fins als malucs
Estima'm
Així, fins a la porta de la mort
Oh, poema, vine
a la vora del foc
Escampen les guspires junts
versió 10/9/2024
©rosamiró, 9 de juliol de 2019
