Mars termenals

Quan vas oferir-me la rosa sense perfum

La pescadora, la barca i el color de la mar virolada

Em van semblar només ratlles presoneres del llenç

Mentre visitava el museu sentia

El fluir dels tubs d'oli sota els meus peus

Una vegada al carrer

Vam demanar un taxi

I vaig vore la teua casa al lluny, ben alt

per no deixar que arriben els mars termenals

Que en realitat tot ho mengen

I perquè en el fons eres només una paraula: poquesa

©️🌹miró