Com si algú haguera pronunciat el meu nom
M'alce a la matinada
Vaig com un autòmat cap a l'escala
No encenc el llum
Com si algú m'hagués preparat una tassa de cafè
Baixe els esglaons amb els ulls tancats
Em sé l'amplada, em sé l'alçada de cada graó
Entre a la cuina, a les fosques
La lluna dibuixa secants sobre el taulell
Prenc un got
Obric un potet d'herbes valerianes
Com si algú m'haguera bordat un amanyac
Absorbisc a poc a poc el brou amarg
Amb les urpes fredes com si algú m'hagués robat les sabatilles
Penso en peus nus, gelats per les aigües
De l'oceà llaminer de carn innocent que no sap nedar
Me'n vaig al llit amb una mena de desassossec
Abrace el coixí i plore i m'adorm i ronque, diuen
A les nou em desperta Bach amb la Cantata BWV147
Quina nit!
©
Miró
Miró Castelló de la Plana, 29 de setembre de 2024
