Mar tancada

Sou el que no sou

Basarda feta de fred

Temeu la paraula

Emperò, l’adoreu

Més enllà d’on acaben els estels

Enfonsades en amalgames planyívoles i delirants

Les angoixes esdevenen plenitud versada

Mentre la mar bull com l'aigua al foc

No sabeu vosaltres el que és viure davant una mar tancada

Un estiu que fuig?

Una llagosta muda?

L’urpa del felí amb el penúltim recurs?

Com el vent de la nit capgira el cel

Cantarà el grill silencis de gats mariners

I el mar bullirà com l'aigua al foc

Sóc el que no sóc i

Avui recorde els morts de ma casa i

Pense que la solitud a què ens avoca la seua partença

hauria de tindre ales

De nit plegades

De dia atentes amb ulls oberts que la llum no rebutgen

Com hieràtics mussols de col·lecció

Com interrogants insurrectes

Com hipotàlems d'alabastre

Amb ritme de tortuga ens repetim:

Ens falta temps. Ens sobren penombres

Mentre guspira un velam unflat

Mentre ens fa un gest de complicitat

La brusca mà, en remar, fingeix

Rimes, ritmes i cadències

Com un ocell a la branca

Restem temorosos. I si la gelosia, el mal o l’amor

Ens du cap l’estimball insondable de la follia?

©️🌹miró