17 de setembre 2024

 Niells

 

Poquesa


Com en un mar de sargassos


De vegades experimente una soledat inusual

Com matèria fosca en un espai intangible

A l’instant, copse la solitud dels altres

Fins a un punt d’empàtica angoixa

Com a dins d’un mar de sargassos: atrapats, callats, resignats

Mentre ells la silencien jo la clame sense adonar-me

Que a poc a poc vaig construint un poema de folgança


Ara i adés, submergida en una alteració elegíaca que no acabe d’entendre

Lluny d’assolir la subtilesa de la deífica poeta

Sovint agafaria allò que escric i

Ho llençaria a una foguera de pólvora perquè esclate en cendra i

Sure pels mars inabastables de la bellesa i

Dibuixe imatges que el meu ànim no sap descriure

Por de la paraula. Jo no la buscava.

Temor d'un abandó que m’allunye de tu per sempre

Poema incert que has aparegut a la plenitud de ma vida

Quan he viscut més del que he de viure


Es fa difícil convertir la vaguetat en delicadesa

L’aïllament líric, aberració incurable

Es clava al cor com l’agulla més fina d’una caixeta de fils

Mentre el temps corre i

Una es pregunta si continua lliure o puja a la tradició.

©️🌹miró


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.