En una mar tancada

Som el que no som: por de fred

Tement la paraula més enllà dels estels

Enfonsades en amalgames planyívoles i delirants

Les angoixes palpen la plenitud versada

Mentre l’ànim bull com l’aigua al foc

En una mar tancada

Un estiu que fuig

Una llar enreixada

L’urpa del felí amb el penúltim recurs

El vent de la nit capgira el cel

Canta la gata el silenci

I la mar bull com l’aigua al foc

Soc el que no soc

Recorde els morts de ma casa

Partença sense ales, de nit plegades

De dia atentes amb ulls oberts que la llum rebutgen

Hieràtics mussols de col·lecció

Interrogants insurrectes

Amb ritme de tortuga ens repetim:

Ens falta temps

Ens sobren foscors

Ens falta temps

Ens sobren nits

Com un ocell a la branca restem temorosos

Precipici insondable de la follia

Gelosia, mal o estima.

©️🌹miró