Aquarel·les

 

1

T'escolte mar a les fosques

Avui ets com un lament

Avui, demà, tostemps

2

Ni movedissa ona

Ni parloteig

La mar calma

La mar serena

Qui pogués!

3

Mar mareta, cau la nit

La casa prepara els sopars

Atén els cossos el llit

4

De vegades em sent com una illa que no està en cap mapa

5

Cada cop que esgrane una mangrana plore. Des de menuda

6

Heu escoltat mai la mort d'una fulla?

Un oggggg que s’estavella contra la terra que l'acull

7

Que punyent el bram de la botzina del creuer

Que punyent el soroll de les aigües del comiat

Que m’he estimat no escoltar-los

I després d'abraçar-nos

D'esquena a tu, mirant la posta del sol

He encetat el meu plor

 

8

De vegades els trens s'endinsen en maquetes de broma

I els batecs de les locomotores enganyen el col·leccionista

Com miratges en mar serena

9

De vacances amb creuer la realitat passa ràpida

Hom no sap on ubicar-se. Dalt? Baix?

Viure amb deler mentre ens deixem portar al punt de fuga

Un abandó al caprici de les ones

10

Us heu fixat amb la Lluna aquest capvespre?

Malament, doncs. L'he robada

La tinc amagada sota el coixí-cor

Les Llunes valencianes enamoren

Gemecs de passió s’escampen sota coberta

11

Jo he guardat poemes que mai us podreu imaginar

Jo he defensat poemes amb milers d’arpons

12

Darrere les finestres marineres es conjuguen tots els verbs

13

Avui només veig dones de cara trista en aquest moll de fusta

14

Llangueix el grill

Els últims acords

Com si ho sabés

15

Es menga el gat

L'epitafi de l’estiu

Com si ho sabés

16

Remouen la cua

A la platja menuda

Els set felins

 

17

Ploren el drama

En la mar perenne

Els ratpenats

18

Entre les algues

Tocada per la mort

Jeu la mosca

19

Aquesta nit té dos llunes

Cal tornar cap a terra

 

20

La vida està envoltada de mars invisibles on la llibertat s’ofega

21

Totes les fades entristides

No cremaran la fam

Els hi han enfonsat la vareta

22

Per la bora de boixets vaig recollint pedres-pena

Les pose en equilibri i me les mire

Ni la mar les pot tombar

 

23

Sovint em sent com una xicoia

Una brisa marinera em foragita

24

Com freda bromassa el bes a un mort

25

Mire la pluja a dins d'un ferri escocès

26

Al sol d'estiu les gavines-filles abandonen el nius

 

27

Els seus besos com mossos a sucoses maduixes

Tots dos jaient nostre sexe sobre la sorra

28

Ara que ja no hi ets mai no sabré perquè no t’agradaven les roses grogues

Ni la rajada en salseta

29

Tinc por als infinits i a les aigües

profundes

30

Calma blanca. Enganyifa

Com miratge en desert

On és el vaixell en la mar o en el cel?

31

T’esperaré al vespre

Al port