Aquarel·les


 




1


T'escolte mar a les fosques

Avui ets com un lament

Avui, demà, tostemps



2


Ni movedissa ona

Ni parloteig

La mar calma

La mar serena

Qui pogués!



3


Mar mareta, cau la nit

La casa prepara els sopars

Atén els cossos el llit





4


De vegades em sent com una illa que no està en cap mapa



5

Cada cop que esgrane una mangrana plore. Des de menuda



6

Heu escoltat mai la mort d'una fulla?

Un oggggg que s’estavella contra la terra que l'acull



7


Que punyent el bram de la botzina del creuer

Que punyent el soroll de les aigües del comiat

Que m’he estimat no escoltar-los

I després d'abraçar-nos

D'esquena a tu, mirant la posta del sol

He encetat el meu plor

 




8


De vegades els trens s'endinsen en maquetes de broma

I els batecs de les locomotores enganyen el col·leccionista

Com miratges en mar serena



9


De vacances amb creuer la realitat passa ràpida

Hom no sap on ubicar-se. Dalt? Baix?

Viure amb deler mentre ens deixem portar al punt de fuga

Un abandó al caprici de les ones



10


Us heu fixat amb la Lluna aquest capvespre?

Malament, doncs. L'he robada

La tinc amagada sota el coixí-cor

Les Llunes valencianes enamoren

Gemecs de passió s’escampen sota coberta




11


Jo he guardat poemes que mai us podreu imaginar

Jo he defensat poemes amb milers d’arpons



12


Darrere les finestres marineres es conjuguen tots els verbs



13


Avui només veig dones de cara trista en aquest moll de fusta



14


Llangueix el grill

Els últims acords

Com si ho sabés





15


Es menga el gat

L'epitafi de l’estiu

Com si ho sabés



16


Remouen la cua

A la platja menuda

Els set felins

 




17


Ploren el drama

En la mar perenne

Els ratpenats



18


Entre les algues

Tocada per la mort

Jeu la mosca



19


Aquesta nit té dos llunes

Cal tornar cap a terra


 




20


La vida està envoltada de mars invisibles on la llibertat s’ofega



21


Totes les fades entristides

No cremaran la fam

Els hi han enfonsat la vareta



22


Per la bora de boixets vaig recollint pedres-pena

Les pose en equilibri i me les mire

Ni la mar les pot tombar


 




23


Sovint em sent com una xicoia

Una brisa marinera em foragita



24


Com freda bromassa el bes a un mort



25


Mire la pluja a dins d'un ferri escocès



26


Al sol d'estiu les gavines-filles abandonen el nius


 




27


Els seus besos com mossos a sucoses maduixes

Tots dos jaient nostre sexe sobre la sorra



28


Ara que ja no hi ets mai no sabré perquè no t’agradaven les roses grogues

Ni la rajada en salseta


29


Tinc por als infinits i a les aigües

profundes



30


Calma blanca. Enganyifa

Com miratge en desert

On és el vaixell en la mar o en el cel?




31


T’esperaré al vespre

Al port