Comboi de mitjanit

Dones, empremtes d’un passat sobre els mateixos llocs

Petjades d’altres dones amb sabates de xarol, de plexiglàs, de cuir

Dones de rostre vell i espardenyes foradades

Dones amb sandàlies polsoses desgastades per la vida

Rostres de dones joves, nines amb bambes (tresors!)

Dones tossudes i obstinades

Dones amb sabates de taló i els entestats de desig

Conduint-les, canalles, pels budells de la ciutat

A bordells i camins de no retorn

Dones fartes de quotidianitat, d’olors i de sentors fastigoses

Dones somnàmbules

Arrodonides ànimes que s'emporta la inèrcia dels túnels

Avui, demà. Eternament

Xic-xac, xic-xac, xic-xac

Dones, estacions de vida, de vies glaceres, d’espectres i de perduts De gent que les veu i a qui no veuen

Dones-pantalla

Dones-màquina

Dones-porta

Dones-escales mecàniques

Dones d’oïda atenta

Dones de soledats ignotes

Dones corxeres, semicorxeres. Dones clau de fa sense sol

Dones mudes suportant genolls de fluixos bastons de iaios

Dones-ventre

Dones-ciutat

Dones de bagasseries de luxe

Dones de carretera i de vora riu

Pobres

Dones pobres