III

Guspires dels teus desvaris fugiran entre malsons

i en solitud, com tu no volies,

(quina por tenies)

a la matinada t’envairà la pau

i sobresaltada, escoltaré llunyà:

adéu, xiqueta, me’n vaig.

Aleshores encetaré històries d’enyorança,

poemaris de culpes i prosa de records,

bons, 

dolents,

tristos, 

amatents.

I t’estranyaré. 

Segura estic.

Ho sé.

©️🌹Miró