El moviment esfèric agrisa rostres

Mans, passions, amors

Tic-tac, tic-tac secular

Postrema alenada i arreveure

Mentre l’esfera dels altres

Instant a instant, col·la bulb a baix

L’arena assecada de la memòria de rostre i veu

 

A poc a poc, un dia normal, s’oblidaran de tu

Dels moments de vida contats a la vora del vespre       qualsevol diumenge de cafeïna i d’anís

De pastís de carbassa torrada en l’estufa de llenya

Petit a petit, una nit normal, s’oblidaran de tu

A dins la cuina, a la vora del jardí

Mentre el xiuxiueig de les espurnes del foc passat

Murmurà els teus versos

Aquells que gargotejaves a qualsevol hora       amb ritme sobtat i misteriós

Aquells que esborrallaves feta un plany d’angoixa curulla

I els tornaves a encetar encabotada en no ser poeta

De rima fàcil,  melangia dolça

 

I al teu epitafi set paraules:

Ser poeta és ben difícil, poca broma

©Rosa Miró

4 octubre 2024