I xarra que xarraràs

Ella un té, tu un cafè

L’amiga i tu, el seny i el cor

Raó de pes

Hi ha cervell humà que no madura mai

Ancorat a la platja dels jocs

Castells de sorra vora blonda

Rierols de salnitre, il·lusa llàgrima

I parlar i parlar fins assecar les cordes

L’amiga i tu, corball i cranc

Raó de pes

Cal deixar la morralla per al suquet

–sempre bo, sempre millorable

Emprar el llom i degustar-lo, tancar els ulls

Engolir-lo assaborint la vida –curta i mala puta

I riure i riure fins prémer el sòl pelvià

Dominar emocions, mes no castrar-les

I així, laissez faire, laissez passer

Però amb bona programació i administració

A Maria Antònia Parcet

18 de juliol de 2024

En una cafeteria de la Universitat