Cuques en la fusta

La pal·lidesa de la vesprada provoca melangia

Te l’apropa a les mans mentre fites el plugim

I aleshores et preguntes per què has hagut d’amprar del passat

Colpidors trastos corcats i teranyines de pedra

Hi ha andròmines cucades que hom s’empeny a rescatar

Observes el fòtil mullat per l’aiguat de tot el dia

Per la humitat de la mar propera

Per la rosada de l’aiguamoll

I només se t’acut tallar flors

Obres els calaixets de fusta i les canilles esdevenen gerros

Fas un collage de Singer i roses

I t’ho mires de reüll

Seus a la gandula. La iaia repunta

Maria cus i canta

Maria et broda ninetes de drap i explica rondalles

Quina felicitat! L’estimes tant

Baixes l’esguard als peus dinàmics sobre l’accelerador del temps

El soroll de la màquina de cosir desapareix amb les paraules de l’àvia

A les mans un telèfon mòbil amb l’opció càmera

Clic!

 En la mar d’estiu

Collarets de la sort

Polseres de benaurança

Davall un sol de plom

L'home de l' ombrel·la roja clama

“Compra, bonito, barato!”

 En la mar d’estiu

Collarets de la sort

Polseres de benaurança

Davall un sol de plom

L'home de l' ombrel·la roja clama

“Compra, bonito, barato!”

 Rimbaud, “E” blanca. Les Voyelles

Jo, “E” verda. Quan aprenia a llegir...

Sinestèsia

M’agraden les camèlies blanques tot i que no exhalen perfum

M’agrada la llet de vaca, observar com al munyir-la cau al poal estrepitosa

M’agrada la neu quan hi dibuixes àngels com els frescos de cúpules toscanes

M'agrada la farina, la sal, l'arròs, els núvols de sucre, la merenga i la claror de l’albada

M’agrada l’escuma de mars d’estiu i les puntes de boixets que m’estime de la iaia

M’agraden els meus fantasmes quan venen la nit dels morts disfressats de pal·lidesa

M’agrada el paper, de bon gramatge, que m’ atén com embogit fins i tot quan l’esgarre i

l’arrugue amb ràbia bizarra

M’agraden els arbres que es despullen en tardor

M'agrade veure’t nu entre llençols de cotó o de fil d’Egipte

quan els compre a les rebaixes

M'agrada l'ardor en què a vegades em mires i l’espurneig d'uns ulls clars que

calladament desitge

M'agrada paladejar la nata que escampe pel teu cos a les nits d’estiu i lluna clara

M’agraden fins i tot les canes que no tenyeixes

M’agrada posar-me perfum amb fragàncies de mar verda

M’agraden les sardines de bota amb tomata i pebrera verda fregida

M’agrada el reflex dels meus ulls a l’espill del passadís mentre em mires els malucs

M’agrada tocar-te tot quan tu t’apegues a mi com ho fa l’heura al mur

M’agrada el cant del verderol entre els horts de tarongers quan encara no han florit

M’agrada la sima del teus ulls

I m’agrada el color de les vocals que pinte des de menuda

(a) roja, (e) verda, (i) blava, (o) negra, (u) marró

 Oprobi

Sicaris maleïts        botxins de joventut

Antropòfags de vides        eixordadors ofecs

De tous ocells de fang       al costat d'un aljub

Quins còrvids repugnants       ròssa de mars i precs

 Abecedari aberrant

A voltes somnie

Besos d’amarga fel

Calidoscopis irreals

Desitjos malgrat dolors i desencisos

Escull la badia més trista: la de l'oblit

Fins no escoltar la remor de la teua veu. M’agradava tant

Gata sobre vaixells de zinc

Ignorant el futur

Justícia del temps

Kantians pensaments 

Límits i horitzons salins

Mènsules i nits

Naus sagnants com ànimes bessones buscant-se en el buit

Onades d'orgasmes ficticis

Passes cansades de mirar sense mirar-nos

Què serem en deu anys?

Rastre de baralles i rancúnies

Sabent-nos finits

Tes l’orgull

Última incandescència del nostre mar assedegat

Visc per estimar amor. Escolte un

Wagner a la vella gramola entre espills aliens a la nostra penúria com

Xenó que a poc a poc es consumeix qual gas de globus de fira

Y amb la impossible recerca de les passions saboroses

Zoòtrop de mars d’esbarzers

Entre espines les flors que mai em regalares

 Acaraments i freqüències

Silenciós com una raspa de peix

Nostàlgic com una dona recosint una xarxa

Decadent com una dàrsena abandonada

Tendre com un tellina crua

Trist com una barca ensorrada

Silenciós com una allau d’ofegats

Com una pastera a la deriva

Com una clau de lluna sense partitura

Com una refugiada plorant

Nostàlgic com una unça de xocolata a mos redó

Com un pot de llet condensada amb dos forats

Com les taques de quitrà als peus de l’estiu

Com la regalèssia de la tauleta

Decadent com la romana de la peixatera

Com el mariner enfonsat en un llit-taüt

Com arrugues de sal

Com maromes desfilades

Tendre com un plat de seitons

Com un nen sota els fanals

Com una encaixada tremolosa

Com el marisc que m’estime

Trist com un moneder eixut a la cua d’una peixateria

Com un escull sense arganells

Com un lament de dofí en zel

Com un adéu engolit

 Del meu vaixell de paper

 

Keningar

Cor

Passa de Corint

Fruita paparra

Mucílag robí

Albarda orada

Núvol

Bafarada de còmic

Essència de les ombres

Silueta dels morts

Èter de l’orgasme

 

Esguard

Gàrgola indiscreta

Barcarès de sorpreses

Guarda de secrets

Espieta dels sentits

Mar

Sang de la terra

Suma de llàgrimes

Llet de balenes mares

Primigènia esperança

Aquarel·les

 

1

T'escolte mar a les fosques

Avui ets com un lament

Avui, demà, tostemps

2

Ni movedissa ona

Ni parloteig

La mar calma

La mar serena

Qui pogués!

3

Mar mareta, cau la nit

La casa prepara els sopars

Atén els cossos el llit

4

De vegades em sent com una illa que no està en cap mapa

5

Cada cop que esgrane una mangrana plore. Des de menuda

6

Heu escoltat mai la mort d'una fulla?

Un oggggg que s’estavella contra la terra que l'acull

7

Que punyent el bram de la botzina del creuer

Que punyent el soroll de les aigües del comiat

Que m’he estimat no escoltar-los

I després d'abraçar-nos

D'esquena a tu, mirant la posta del sol

He encetat el meu plor

 

8

De vegades els trens s'endinsen en maquetes de broma

I els batecs de les locomotores enganyen el col·leccionista

Com miratges en mar serena

9

De vacances amb creuer la realitat passa ràpida

Hom no sap on ubicar-se. Dalt? Baix?

Viure amb deler mentre ens deixem portar al punt de fuga

Un abandó al caprici de les ones

10

Us heu fixat amb la Lluna aquest capvespre?

Malament, doncs. L'he robada

La tinc amagada sota el coixí-cor

Les Llunes valencianes enamoren

Gemecs de passió s’escampen sota coberta

11

Jo he guardat poemes que mai us podreu imaginar

Jo he defensat poemes amb milers d’arpons

12

Darrere les finestres marineres es conjuguen tots els verbs

13

Avui només veig dones de cara trista en aquest moll de fusta

14

Llangueix el grill

Els últims acords

Com si ho sabés

15

Es menga el gat

L'epitafi de l’estiu

Com si ho sabés

16

Remouen la cua

A la platja menuda

Els set felins

 

17

Ploren el drama

En la mar perenne

Els ratpenats

18

Entre les algues

Tocada per la mort

Jeu la mosca

19

Aquesta nit té dos llunes

Cal tornar cap a terra

 

20

La vida està envoltada de mars invisibles on la llibertat s’ofega

21

Totes les fades entristides

No cremaran la fam

Els hi han enfonsat la vareta

22

Per la bora de boixets vaig recollint pedres-pena

Les pose en equilibri i me les mire

Ni la mar les pot tombar

 

23

Sovint em sent com una xicoia

Una brisa marinera em foragita

24

Com freda bromassa el bes a un mort

25

Mire la pluja a dins d'un ferri escocès

26

Al sol d'estiu les gavines-filles abandonen el nius

 

27

Els seus besos com mossos a sucoses maduixes

Tots dos jaient nostre sexe sobre la sorra

28

Ara que ja no hi ets mai no sabré perquè no t’agradaven les roses grogues

Ni la rajada en salseta

29

Tinc por als infinits i a les aigües

profundes

30

Calma blanca. Enganyifa

Com miratge en desert

On és el vaixell en la mar o en el cel?

31

T’esperaré al vespre

Al port

Sonet al MAC VAC

El silenci acompanya la bellesa

Escampant l'alquímia dels artistes

Per totes les estances la deessa

Per a deler i goig de les visites

Laberint de sensacions subtils

Del gòtic palau cambres de diàleg

Copsen l'ànim d’entrades gentils

Els secrets de l'art fora de catàleg

Racó de bells jardins i passadissos

Harmonitzen el pop art amb l'entorn

Escultures d'amor i desencisos 

Obra cinètica, geometria abstracta

Rural i oníric perfilen contorns

D’un poble sabedor d’allò que tracta

rosa miró

8 de juny de 2019

Museu d’art contemporani Vicent Aguilella Cerni

Vilafamés

 Com un mar sec

Com un mar sec es va desfigurant el cos

A poc a poc, l’aridesa transforma el recorregut de les carícies

En simes i avencs impenetrables

La fragor de les ones emmudeix i permet ploure a la nit

Malgrat això, la invisibilitat ens fa cada dia més forts

Ens faculta per mirar i no ser vistos

Quin goig!

©️🌹miró

 Mars termenals

Quan vas oferir-me la rosa sense perfum

La pescadora, la barca i el color de la mar virolada

Em van semblar només ratlles presoneres del llenç

Mentre visitava el museu sentia

El fluir dels tubs d'oli sota els meus peus

Una vegada al carrer

Vam demanar un taxi

I vaig vore la teua casa al lluny, ben alt

per no deixar que arriben els mars termenals

Que en realitat tot ho mengen

I perquè en el fons eres només una paraula: poquesa

©️🌹miró

Mar tancada

Sou el que no sou

Basarda feta de fred

Temeu la paraula

Emperò, l’adoreu

Més enllà d’on acaben els estels

Enfonsades en amalgames planyívoles i delirants

Les angoixes esdevenen plenitud versada

Mentre la mar bull com l'aigua al foc

No sabeu vosaltres el que és viure davant una mar tancada

Un estiu que fuig?

Una llagosta muda?

L’urpa del felí amb el penúltim recurs?

Com el vent de la nit capgira el cel

Cantarà el grill silencis de gats mariners

I el mar bullirà com l'aigua al foc

Sóc el que no sóc i

Avui recorde els morts de ma casa i

Pense que la solitud a què ens avoca la seua partença

hauria de tindre ales

De nit plegades

De dia atentes amb ulls oberts que la llum no rebutgen

Com hieràtics mussols de col·lecció

Com interrogants insurrectes

Com hipotàlems d'alabastre

Amb ritme de tortuga ens repetim:

Ens falta temps. Ens sobren penombres

Mentre guspira un velam unflat

Mentre ens fa un gest de complicitat

La brusca mà, en remar, fingeix

Rimes, ritmes i cadències

Com un ocell a la branca

Restem temorosos. I si la gelosia, el mal o l’amor

Ens du cap l’estimball insondable de la follia?

©️🌹miró

 Niells

 

Poquesa

Com en un mar de sargassos

De vegades experimente una soledat inusual

Com matèria fosca en un espai intangible

A l’instant, copse la solitud dels altres

Fins a un punt d’empàtica angoixa

Com a dins d’un mar de sargassos: atrapats, callats, resignats

Mentre ells la silencien jo la clame sense adonar-me

Que a poc a poc vaig construint un poema de folgança

Ara i adés, submergida en una alteració elegíaca que no acabe d’entendre

Lluny d’assolir la subtilesa de la deífica poeta

Sovint agafaria allò que escric i

Ho llençaria a una foguera de pólvora perquè esclate en cendra i

Sure pels mars inabastables de la bellesa i

Dibuixe imatges que el meu ànim no sap descriure

Por de la paraula. Jo no la buscava.

Temor d'un abandó que m’allunye de tu per sempre

Poema incert que has aparegut a la plenitud de ma vida

Quan he viscut més del que he de viure

Es fa difícil convertir la vaguetat en delicadesa

L’aïllament líric, aberració incurable

Es clava al cor com l’agulla més fina d’una caixeta de fils

Mentre el temps corre i

Una es pregunta si continua lliure o puja a la tradició.

©️🌹miró

 

Monòtona cadència

 

tic-tac por gelada tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac

tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac la mentida tic-tac tic-tac

tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac apocalíptic tic-tac

tic-tac tic-tac tic-tac poruc oceà tic-tac tic-tac sima tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac una pedra la cicatriu tic-tac tic-tac

rata tic-tac tic-tac la rata penada

gemec gris tic-tac tic-tac no tic-tac tic-tac no tic-tac sí tic-tac tic-tac

tac-tic

tac-tic

tic-tac tic-tac tic-tac grill tic-tac tic-tac sí tic-tac

delicat tic-tac tic-tac

núvol d’aranyes tic-tac tic-tac cap tic-tac tic-tac

tic-tac tic-tac lluna tic-tac tic-tac tic-tac

tic-tac tic-tac tic-tac gat

tic-tac tic-tac orgàstic tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac

tic-tac tic-tac tic-tac traïció tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac rata tic-tac

escurçada d’ales tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac la veu tic-tac

tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac cor i llop tic-tac tic-tac tic-tac

tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac que bo

tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac

cistell de flors tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac

tic-tac tic-tac roses tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac nívia

tic-tac tic-tac tic-tac negres tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac

tic-tac grogues tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac

tic-tac tic-tac camèlies tic-tac tit-tac tic-tac tic-tac tic-tac

tic-tac tic-tac tic-tac anglesines tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac

tic-tac negres tic-tac negres corbs tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac

càctus tic-tac tic-tac tic-tac assedegat tic-tac tic-tac tic-tac

negat i torna a encetar les danses del tic-tac