M’agrada escoltar la pluja quan omple el cubell
Em provoca poemes de la meua lletra i puny
Gest inevitable. Escric:
Desig ardent de tenir-te foll
Sentir-te. Fregant mon cor ta dolça veu m'empeny
Només escric allò que sent i em perd
Pel fons d'un mot somort anhel. La lluita
Sentint la por en nits furtives
En Lluna plena però,
La rosada em desperta amb rimes
©️🌹miró
M'agraden els arbres que es despullen en tardor
m'agrade el teu tors deslliurat de tota roba entre llençols de cotó
m'agrada paladejar la nata que escampe pel teu cos a les nits de lluna clara
m'agrada la farina, la sal, l'arròs, els núvols de sucre, la merenga i la claror de l'albada
m'agrada l'ardor en què a vegades em mires
i l'espurneig d'uns ulls clars que imagine fins el suplici
©️🌹miró
En una mar tancada
Som el que no som: por de fred
Tement la paraula més enllà dels estels
Enfonsades en amalgames planyívoles i delirants
Les angoixes palpen la plenitud versada
Mentre l’ànim bull com l’aigua al foc
En una mar tancada
Un estiu que fuig
Una llar enreixada
L’urpa del felí amb el penúltim recurs
El vent de la nit capgira el cel
Canta la gata el silenci
I la mar bull com l’aigua al foc
Soc el que no soc
Recorde els morts de ma casa
Partença sense ales, de nit plegades
De dia atentes amb ulls oberts que la llum rebutgen
Hieràtics mussols de col·lecció
Interrogants insurrectes
Amb ritme de tortuga ens repetim:
Ens falta temps
Ens sobren foscors
Ens falta temps
Ens sobren nits
Com un ocell a la branca restem temorosos
Precipici insondable de la follia
Gelosia, mal o estima.
©️🌹miró
De vidre antic
La sucrera de la iaia
D'alpaca l'ansa
La dolçor de la iaia
Sucre i sal
Així la mar
Com a l'amor l' odi
Com a l'ànima embogida
El cap suplicant no ho faces
Bellesa a vellesa
Badia a escull
Així la mar
Avui calmada ahir brava
Com l'amor antuvi
Ahir passió avui record
De cara al mar
La sucrera de Maria
Em parla d'ella
Me l'estimava, jo
©️🌹miró