La meua terra està de dol
El cor s'ofega amb els vòmits del cel
Tragèdia humana
Tragèdia anunciada
Apocalípticament i devastadora
La meua terra s'ha omplert
D'ombra
Centenars de morts
On han anat els desapareguts?
Mares d'amigues sense casa
Sense queviures
Sense aigua
Per la sendera de fang
Des de la capital fins Alfafar
Des de Xiva a Picanya
Paiporta, Aldaia, Torrent, Massanassa, Sedaví
Negra com una rosa turca de Halfeti
L'ànima crida impotentment desgarrada
La meua terra s'ofega
I el meu cor no sap on arrapar-se
©️🌹miró
Castelló de la Plana, 31 octubre 2024
Any de la riuada