La poeta sofreix
La poeta sofreix d'incomprensió sovint
Passa de l'enyorança a l'estat òptim de l'ànima
Avui té nostàlgia d'aquelles paraules de febrer
I mor de pena
No li ve de gust fer dissabte de calendari dona
Avui creuaria el zenit pel poema
Però la poeta calla
Sap certa que la vida està envoltada
de presons invisibles on la llibertat compleix condemna
I així, en un anar i tornar l'ànim paleta d'olis va pintant dies almanac que ningú no interpretarà com ella
La poeta sap quant de poderós pot arribar a ser el silenci.
©️🌹miró
Castelló de la Plana, 19 octubre de l'any sense tardor
