Jo, poeta de barri perifèric

Jo, personatge estimat per als coneguts

Jo, personatge peculiar per als desconeguts

Afirme,

Han passat els anys de la comèdia

De la resistència

D’anar i tornar, filles al coll

De portar i recollir activitats extraescolar

De llistes, llistetes, notes de calendari, notetes de posar i treure, agendes perdudes

De nits de quan arribaran les xiquetes

De nits de per què no m’han avisat

De nits de somriures i voltes de gat sobre llit: porta tancada



Jo, poeta de la perifèria

Jo, crèdula i confiada

Jo, aquella de peus al caos

Afirme,

És hora de viure, no de sobreviure

És hora de creure en el que s’ha de creure

És hora de tancar panys a absurditats, als fora llocs

És hora de frenar el cor i accelerar l’enteniment

És hora d’obrir ulls als tolls darrere la pluja

És hora de poques explicacions. Ni una

És hora de fer i desfer, cap remordiment



Jo, poeta de circumval·lació

Afirme,

No m'agrada publicar, presentar ni parlar en públic
M'agrada cantar darrere els volants de vinil

Així que, jo, poeta de convicció, secretària de professió

Afirme,

És hora d’estimar-me
És hora de cridar a les muntanyes
És hora de cercar silencis
És hora de abandonar els talons a l'albir de les onades

Jo, poeta de convicció

Afirme,

Amb tu fins l'última ratlla de l'enregistrament transtoràcic de l'activitat elèctrica a través del temps