Opacitat
I
Llarga nit, immensa!
Lentes, les sagetes fan cabòries
Per esbrinar el sentit de les ombres
L’ànima es lliura planyívola a la foscor
fiblada
Absurda vacuïtat desvetllada
L’avenir rodola de bell nou entre el caos
El neguit incert giravolta al caprici de
l’atzar
Retorna a la boca un regust a fel
El dia no arriba, la llum és morta
II
Flegmàtica la nit, incisa!
L’esperit roman insomne fins l’hora
violeta
Desvetllat, enyora bressols davall els
estels
La mescladissa de l’encadenat subconscient
Negocia amb la vigília
Extenuada, cansada de plaers solitaris
La derrota es vincla ensopida al llit
Els temors col·lapsen l’inici de teu
somiar
Com l’eclissa aferrada a la via
El teu obscur patiment.
©rosa miró
Camins de ferro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.