DESPRÉS DEL CONCERT D'ARPA 

El petit cadàver aquella nit entre els meus braços de nena.

El petit cadàver dins del saquet de vellut sobre el llit de la iaia Maria.

El petit cadàver se’n va anar al matí protegit per una caixeta de fusta  blanca.

Digues-me, nit fosca!, qui se'l va emportar?

Digues-m’ho, passat –passat de tempesta i aigua—, on se’l van endur?

He preguntat pel seu nom any rere any des dels meus dotze.

Sabeu?, em van dir que la infermera el va batejar amb el nom de l'artista del Renaixement.

El seu nom, el meu germà, el més petit,

Va desaparèixer dels registres, de la terra

De l'ossari i del quadre del cementeri entrant a mà dreta.

El petit germà, el més menut

S'ha acomiadat del mi per sempre, aquest dies

Descansa en pau i jo també

S'ha acomiadat del mi a dins de la interpretació d’una introducció del

Segon llibre de poemes —antologia bilingüe

Les lauzes du temps, Michel Bourret- Rosa Miró - Introducció: Estel Aguilar—

Com un presagi, aquell matí, les lloses del temps em vam parlar

Mentre feia la fotografia a un rellotge solar

La portada del nostre llibre

 

A Miguel Ángel

El germà que no va ser.

Maig, 1973

Aquell migdia tornava jo d'un concert d'arpa.

©️Rosa Miró

17-7-24