MEMÒRIA D'UNA CALAMITAT

Què va emergir després de la foscor?

Una immensa costura embastada

Un dissimularem

Un farem callar

 

Instantànies, les mateixes que avui recordem

Clavades com a creus en un camí cap al calvari

Són les ferides de vint anys oblidades

 

Temps al temps, tornarà a succeir

Potser no allà, potser sí ací

 

I si pintem la fotografia del hui amb el negre de l'ahir?

Què veurem?

No veurem més que la màcula desllustrada

On una vegada va bordar el mar la riba

On una vegada van viure les onades, les petxines i les ciutats

On una vegada hi va haver una platja de peus descalços

On una vegada van cridar un ulls d'emoció

En veure el mar

 

Així és la sima fosca que acorrala a la humanitat

Mentre ella canta i balla la inconsciència

Mentre els taurons parlen en blanc i en el color de la por

Mentre sorgeixen voluntaris que no es cansen

La teva mà pinta i cobreix de brea al teu gust

Eres el quitrà de la teua ànima

 

 

©Rosa Miró

28 d’abril de 2023