Els amics del Rei Barbut, els meus amics

Cagueme

Quina saviesa, xicot!

Quin rostre de paixarell!

De vegades replicó, més sempre tal·lós i dolç

Marejant sovint la troca amb les arts de bon lletrat

A l’illa Sinyoreta, la solitària i pelada, així la vas batejar

—Illeta, illeta, que poc t’has despentinat; Sinyoreta, Sinyoreta

Amb el cargol, com les campanes al vol

A tots manes estar ferms, enllestits per al combat

Els dies que no sentencies saps molt bé fer de bufó

Fidel t’inclines a l’amo com el millor conseller

Ets el guarda de la cova. Arxiu. Llar del Galifant

Allà ocultes meravelles com el vi d’un bon celler

Amb el cargol, com les campanes al vol

Avises de les visites, dels enemics i amistats

Que orgullós Tombatossals que sigues al seu costat!

Cagueme...?, si pels altres i a tota hora a partir-te el cor estàs!

Oh, Cagueme, per la conquesta dels atols

voluntat de la Infantona, allà vas perdre la vida

Des d’aleshores som orfes de ta bonior i saviesa

Oh, Cagueme, les llàgrimes del gegant a les nits de gran tempesta

Encara colpegen el far de les nostres Columbretes

Mes tots els d’ací sabem que els dissabtes de Pregó

Apareixes tot cofoi per alegrar-nos la Festa

©Rosa Miró

Inspirat en Tombatossals, novel·la de Josep Pasqual Tirado

Del recull de poemes de Rosa Miró

Els amics del Rei Barbut, els meus amics

Per al Col·legi Oficial de Farmacèutics 2019

Per a la Colla del Rei Barbut 2024