EL VELL TREN DE VAPOR
El vell tren de les sis i deu botzina a l’aura
Xiulets tristos i remots
Esbojarrats enmig d’un no res
Es colen per les escletxes del balcó
Ja clarejada
Ara que el sopor, com un amant novell
Abraça matusser la son
Espolses la mandra
Damnes
Renegues una i cent vegades
Altre dia al camp
Un altre
Igual, tot igual!
Un avui idèntic a un ahir
No vols perdre el tren
Però res fas per evitar-lo.
©️rosa miró