3.

Tres de set

No cal patir

Ha patit massa

No cal pregar

Ha pregat massa

No cal mentir

Ha mentit massa

No cal explicar

Ha justificat massa

És temps d'abandonar la por

Malgrat la imminent demència

I jo em plene de pena, i, de vegades

Amagada, l'aigua m'inunda els iris

I em costa anar, i, de vegades

No aniria

Però vaig, cansada del treball

Vaig, i la busque entre les iaies

I ella m’agafa de la mà amb mans transparents

Poca pell i molt fineta

I jo li porte joies de mentida

I als seus dits les hi anelle

I ella em pregunta pel meu pare

I ella em pregunta per sa mare

I jo no sé ja què dir

Novembre 2024

©🌹rosa miró