Una rosa negra de Halfeti5
El tren de l’estrapelo
a tres dies del 14 d’octubre de 1957
Plou bravament i violenta
De nit l’estació respira poc
Sols estan els que estan sempre
Els que saben què porta el tren i qui ve
Plou brutalment i salvatge
Bancs marbre a la saleta d’espera
A Teresa li fan mal les natges
A Doloretes el cap
Les nenes venen de nit, per si de cas
Van a les fosques, per si de cas
Teresa, la major, no té por aquesta nit
Els homes furta gallines no es mullen
La foscor és més negra que fa estona
L’estació ronca i sols estan els que estan sempre
Teresa plora, Doloretes la mira
El cap d’estació crida un incident, un accident amb dos
cudols
Més grans que un vedell
Han tallat la via. Fins demà no arriba el tren
Au! Dolors, marxem a casa que plou!
Diluvia a l’estació
Teresa, Dolors i d’altres
Van xops a les seus cases
Despagats i adolorits,
D’Alaquàs fins a Torrent
Mala nit
La riuada de 1957
