3.
Tres de set
No cal patir
Ha patit massa
No cal pregar
Ha pregat massa
No cal mentir
Ha mentit massa
No cal explicar
Ha justificat massa
És temps d'abandonar la por
Malgrat la imminent demència
I jo em plene de pena, i, de vegades
Amagada, l'aigua m'inunda els iris
I em costa anar, i, de vegades
No aniria
Però vaig, cansada del treball
Vaig, i la busque entre les iaies
I ella m’agafa de la mà amb mans transparents
Poca pell i molt fineta
I jo li porte joies de mentida
I als seus dits les hi anelle
I ella em pregunta pel meu pare
I ella em pregunta per sa mare
I jo no sé ja què dir
Novembre 2024
©🌹rosa miró