Y rezará el patron la amarga oración

 Ulises

Davall la pluja

A la cua de la fam

 Formigues blanques

 El més dolç i sucós dels besos

Epicuriana

Si poguera trencar el silenci

Si poguera trencar el silenci cridaria el teu nom fins a partir-me la veu emmirallada a l'infinit dels teus mots. 

Si poguera trencar els miralls de la meua ànima convertiria cada tros en una lletra del teu nom.

Trencar el silenci, l'espill, la realitat, que feliç el meu ànim lliure.

 

Mentre ronquen els galls

 

 

Etern cercle

Tot igual 

Realitzar els mateixos jocs de mans contínuament és perillós

Noranta per cinc

Seixanta-dos per cinc

Trenta-quatre per cinc

Vint-i-quatre per cinc

Sis per cinc

Realitzar els mateixos jocs

De mans contínuament

És perillós

©rosa miró

La gavina tafanera

Cura de mar

Ànima captiva

 

Escates

Què amagues? 

La metamorfosi del clima   

 

La gratitud d'un poema

 

El blues seu de cada dia

Des de la finestra de la 467

Un poema trist

 

Una valeriana amb llet

 El clos

I de sobte s'obre l'esperit dorment 

 

El somni de l'única rosa del clos

Un poema de Michel Bourret

 Punt de fuga

Inventari de trajectes

Trajecte 4

Qui sap si contrària a tota lògica, llances a la foguera l'últim caliu del teu desig

 

 

Inventari de trajectes

Trajecte 3