Cuques en la fusta
La pal·lidesa de la vesprada provoca melangia
Te l’apropa a les mans mentre fites el plugim
I aleshores et preguntes per què has hagut d’amprar del passat
Colpidors trastos corcats i teranyines de pedra
Hi ha andròmines cucades que hom s’empeny a rescatar
Observes el fòtil mullat per l’aiguat de tot el dia
Per la humitat de la mar propera
Per la rosada de l’aiguamoll
I només se t’acut tallar flors
Obres els calaixets de fusta i les canilles esdevenen gerros
Fas un collage de Singer i roses
I t’ho mires de reüll
Seus a la gandula. La iaia repunta
Maria cus i canta
Maria et broda ninetes de drap i explica rondalles
Quina felicitat! L’estimes tant
Baixes l’esguard als peus dinàmics sobre l’accelerador del temps
El soroll de la màquina de cosir desapareix amb les paraules de l’àvia
A les mans un telèfon mòbil amb l’opció càmera
Clic!