IV
Estacions (sabates a les andanes)
Petjades
Encunys d'un passat sobre els mateixos llocs
Marques de temps
Rastres de polímer, de xarol
De plexiglàs de cuir
Vestigis recents de calçat desgastat
Espardenyes nòmades
Sandàlies polsegoses
Sabatilles bohèmies (tresors!)
Ruques i obstinades
Les sabates ens pugen als vagons
I entestades de desig
Ens condueixen, cabudes
Entre venes paral·leles
Enganya-ulls i vies mortes
Coturns en fila per andanes fastiguejades
De monòtona rutina
Furgons somnàmbuls de peus narcotitzats
Com espantades ànimes que atrapa la inèrcia
Veloç
Embotint-nos en túnels
Defugint desnivells
Avorrida cadència
Xut-cu xut-cu
Xut-cu xut-cu
Xut-cu xut-cu
Fredes estacions de trens nocturns
Mussols d'ulls-fanals projecten
L’ombra de rosegadors invisibles
De vies glaceres
De gent que veus però no et veu
Altaveus
Megàfons d'arribades i de partides
D'oblits
De melangies
Pantalles compte-temps-invers
Càmeres espia de consciències
De rates de ciutat
D’ombres de pleniluni
I obscuritats de lluna amagada
Projeccions trencadisses d'un mateix que ens aterren
La poquesa
Enmig de la pèrdua de l'ànima
Ens sorprèn com el brunzit d'un tren que ve
Escoltem en la distància fantasmagòrica
El compàs de la màquina sobre els rails
Com la nostra vida posada sobre un punt de fuga
Locomotores
Portes
Escales mecàniques
Combois
Orelles sorpreses
Tenors anònims
Sopranos ignotes
Guitarres, violins, violes, violoncels
Orquestres de cambra sense concertino
Bandes de posar i treure
Eventual conegut que no et saluda
Corxeres en solitud
Semicorxeres
Claus de fa sense sol
I sabates
Munts de sabates
Mudes
Rítmiques
Lentes
Botins durs suportant genolls
Peus amb calls
Malucs de dones grans
Malhumorats bastons de homes vells
Sabates
Ciutats
Trens
Andanes de temps: baixadors de destinació
On els sentiments s'abandonen
A l’espera del proper tren
I, agònics desitgen que arribe
Que aquesta vegada no passe de llarg
Els pantògrafs miren però no poden parlar
©rosa miró
Castelló de la Plana, 30 d’octubre de 2024
El meu país està de dol i el meu cor s'ofega amb els vòmits del cel
