Eixes ones, mirall de les estrelles, me guarden tants
records, que em plau reveure tot sovint en elles mos somnis que són morts.
-Jacint Verdaguer
V
La riba teixeix randa,
filigrana
de boixets,
mentre
l’horitzó em pregunta:
Ets
gavina?
Ets
sal?
Barca
nua?
Tal
volta un far?
Ordeix
sinagües de blonda
mentre
l’horitzó mormola:
jo...
jo...
jo?
Aureola
misteriosa,
tot
es desfà com la sal,
tot
s’esmuny com l’arena entre els dits.
Rien est éternel,
escric
versos en francès,
a
la vora de la platja pinte un cor i pose amour
i
a l’ instant,
una onada tot ho esborra.
©rosa miró
CAMINS
D’AIGUA,
PARAULES
DE MAR
XXII Premi Miquel Peris i
Segarra
Premis de la Mar 2015
