I vaig escombrant i composant poemes de la bogeria
Deixe d’escombrar, els passe del cap al full,
El fricandó socarrat
Mentre trec les restes enganxades a la cassola
Dinah Washington em regala musicalitats en vers
I va passat així la vida, cada dia sense més.
De vegades somie que em succionen per un tub
Que em lliuren al fons de la deshidratació
Tot camí fins al sol
D’altres en revele com una mantra budista en forma de robot
Sovint em sent paquiderm jubilada i escric versos ingrats del circ que ha estat ma vida.
Senars i parell
Desamor i amor
Tedi i passió
Temor i confiança
Possessió i llibertat
Una bola de gel gegant
Circula per una corda infinita
Marca la distància entre el meu desconcert i tu
Realitzar els mateixos jocs de mans contínuament
Es perillós