Cuques en la fusta

La pal·lidesa de la vesprada provoca melangia

Te l’apropa a les mans mentre fites el plugim

I aleshores et preguntes per què has hagut d’amprar del passat

Colpidors trastos corcats i teranyines de pedra

Hi ha andròmines cucades que hom s’empeny a rescatar

Observes el fòtil mullat per l’aiguat de tot el dia

Per la humitat de la mar propera

Per la rosada de l’aiguamoll

I només se t’acut tallar flors

Obres els calaixets de fusta i les canilles esdevenen gerros

Fas un collage de Singer i roses

I t’ho mires de reüll

Seus a la gandula. La iaia repunta

Maria cus i canta

Maria et broda ninetes de drap i explica rondalles

Quina felicitat! L’estimes tant

Baixes l’esguard als peus dinàmics sobre l’accelerador del temps

El soroll de la màquina de cosir desapareix amb les paraules de l’àvia

A les mans un telèfon mòbil amb l’opció càmera

Clic!