Una rosa negra de Halfeti2
Sempre
m'ha agradat la pluja, amable
La que
m'arrissa als cabells
La que
em davalla formiga per l’esquena
La
que m’acaricia els pits i garapinya els mugrons
Sempre
m’havia agradat la pluja, amable
La
necessària, la que fa saó
Aquella
que fins l’últim dilluns d’un octubre, maleït
M’embruixava
i em posseïa i em feia eixir al jardí clos
Sempre
la pluja i jo. Jo i la pluja. La pluja i jo
La
pluja percussora: xip-xap xip-xip-xip xàfec
La
pluja que mulla la roba
La que desmarca pentinat perruquer de les iaies presumides
Odiaré la pluja el que em resta per viure
©🌹miró
29 d'octubre 2024
