Eixes ones, mirall de les estrelles, me guarden tants records, que em plau reveure tot sovint en elles mos somnis que són morts.

 

-Jacint Verdaguer


V

La riba teixeix randa,

filigrana de boixets,

mentre l’horitzó em pregunta:

Ets gavina?

Ets sal?

Barca nua?

Tal volta un far?

 

Ordeix sinagües de blonda

mentre l’horitzó mormola:

jo...

jo...

jo?

 

Aureola misteriosa,

tot es desfà com la sal,

tot s’esmuny com l’arena entre els dits.

 

Rien est éternel,

escric versos en francès,

a la vora de la platja pinte un cor i pose amour

i a l’ instant,

una onada tot ho esborra.

©rosa miró


CAMINS D’AIGUA,

PARAULES DE MAR

XXII Premi Miquel Peris i Segarra

Premis de la Mar 2015