Caldrà enrabiar-se

Dius que te la bufa tot 

I a mi em sembla morir més de pressa a cada albada

Dius que te la sua tot

I per a mi no reafirma valentia


Cal enrabiar-se, sentir, estremir-se

Lligar les emocions amb llana

Res de maromes de cinquanta caps

Menjar-se  la vida amb les mans 

Netejar l'ànima amb l'aigua dels iris 

Caminar per senders d'alt risc

Per sentir la manxa dels pulmons

L'alè de l'amor als llavis


©️rosa miró

Castellar de N'Hug

Bach del meus records

Va ser llavors intens
En escoltar la passió de Bach
El violí lent s'introduïa a la pell
En acatar un suggeriment llunyà
A la vegada tan proper
Va arribar, va procurar quedar-se 
Però et vas protegir com a novícia en convent

I així beses el paisatge i et lucres de pau
Sense més, et deixes acaronar per un goig invisible
Virtual com en un mirall
Escapes
Vas i vens com les onades en calma d'un matí dels primers dies de febrer.

La Cerdanya

Per a tota la vida
Em quedaria ací
Amb tu, silenci beneït
M'acarones l'oïda
Cansada d'escoltar
Allò i allò i allò
El campanar canta les deu
Hora de pals, esportives, motxilla
Aigua i ganes
Marxem doncs!
Trepijaré la terra que un dia m'acollirà
Dos llibres faran el meu coixí brillant amb randes blanques cap al crematori


Er
25 juny 24







Si poguera trencar el silenci

Si poguera trencar el silenci cridaria el teu nom fins a partir-me la veu emmirallada a l'infinit dels teus mots. 

Si poguera trencar els miralls de la meua ànima convertiria cada tros en una lletra del teu nom.

Trencar el silenci, l'espill, la realitat, que feliç el meu ànim lliure.