Com si algú haguera pronunciat el meu nom

M'alce a la matinada

Allunye del cos el confort del cotó i

Vaig com un autòmat cap a l'escala

No encenc el llum

Com si algú m'hagués preparat una tassa de cafè

Baixe els esglaons amb els ulls tancats

Em sé l'amplada, em sé l'alçada de cada graó

Entre a la cuina, a les fosques

La lluna dibuixa secants sobre el taulell

Prenc un got

Obric un potet d'herbes valerianes

Com si algú m'haguera bordat un amanyac

Absorbisc a poc a poc el brou amarg

Amb les urpes fredes com si algú m'hagués robat les sabatilles

Penso en peus nus, gelats per les aigües

De l'oceà llaminer de carn innocent que no sap nedar

Me'n vaig al llit amb una mena de desassossec

Abrace el coixí i plore i m'adorm i ronque, diuen

A les nou em desperta Bach amb la Cantata BWV147

Quina nit!

©Miró

Castelló de la Plana, 29 de setembre de 2024

La guardabarrera

Detrás de los cristales entelados por el polvo de los años

Tus ojos hablan satisfechos de la vida

Mientras te escucho atenta mirando el techo

«A ciegas he bajado la barrera,

Sin reloj he cerrado el paso a nivel

Conozco por donde van la vías, podría medirlas a oscuras»

Tu mirada, telaraña de almanaque, me observa

Mientras te oigo esperando la sorpresa

Sigues y sigues declamando

«Hoy, una naveta de trastos, una carraca

Ayer, brío. Aliento

Caderas, pechos duros como el jaspe

Manos de caldera y de carbón

Me hacían sentir embistes placenteros》

Hablas y hablas y sin pudor me explicas intimidades

Que ocultabas en frasquitos de esencia de hulla

«Aquella noche de mayo

Desnudos, entre naranjos en flor

La luna jugaba con la sombra de nuestros cuerpos

Y el rocío cantaba y al rocío gemía

Ahora me toca respirar tiempo de tinieblas

Últimos recuerdos esmerilados

Mientras los pies, lentos y torpes, hacen equilibrios en paralelas

Por dónde pasará el tren sólo de ida

Atenta estoy. No tardará»

©️🌹miró

Em dónes aigua i jo vull foc

M'ignores com ploma d'ocell

Davall la pluja

Jo no vull, d'aigua

Jo vull foc!

Dona'm la flama del teu esguard

Abrasa'm

Abandonada a la passió dels sentits

Encendré la foguera de carícies enyorada

I qui sap si demà

Contrària a tota lògica

Llance  a l'alimara

Les brases del meu desig

©️🌹miró

13 gener 2020

23 setembre 2024

 Cuques en la fusta

La pal·lidesa de la vesprada provoca melangia

Te l’apropa a les mans mentre fites el plugim

I aleshores et preguntes per què has hagut d’amprar del passat

Colpidors trastos corcats i teranyines de pedra

Hi ha andròmines cucades que hom s’empeny a rescatar

Observes el fòtil mullat per l’aiguat de tot el dia

Per la humitat de la mar propera

Per la rosada de l’aiguamoll

I només se t’acut tallar flors

Obres els calaixets de fusta i les canilles esdevenen gerros

Fas un collage de Singer i roses

I t’ho mires de reüll

Seus a la gandula. La iaia repunta

Maria cus i canta

Maria et broda ninetes de drap i explica rondalles

Quina felicitat! L’estimes tant

Baixes l’esguard als peus dinàmics sobre l’accelerador del temps

El soroll de la màquina de cosir desapareix amb les paraules de l’àvia

A les mans un telèfon mòbil amb l’opció càmera

Clic!

 En la mar d’estiu

Collarets de la sort

Polseres de benaurança

Davall un sol de plom

L'home de l' ombrel·la roja clama

“Compra, bonito, barato!”

 En la mar d’estiu

Collarets de la sort

Polseres de benaurança

Davall un sol de plom

L'home de l' ombrel·la roja clama

“Compra, bonito, barato!”

Rimbaud, “E” blanca. Les Voyelles

Jo, “E” verda. Quan aprenia a llegir...

Sinestèsia

M’agraden les camèlies blanques tot i que no exhalen perfum

M’agrada la llet de vaca, observar com al munyir-la cau al poal estrepitosa

M’agrada la neu quan hi dibuixes àngels com els frescos de cúpules toscanes

M'agrada la farina, la sal, l'arròs, els núvols de sucre, la merenga i la claror de l’albada

M’agrada l’escuma de mars d’estiu i les puntes de boixets que m’estime de la iaia

M’agraden els meus fantasmes quan venen la nit dels morts disfressats de pal·lidesa

M’agrada el paper, de bon gramatge, que m’ atén com embogit fins i tot quan l’esgarre i

l’arrugue amb ràbia bizarra

M’agraden els arbres que es despullen en tardor

M'agrade veure’t nu entre llençols de cotó o de fil d’Egipte

quan els compre a les rebaixes

M'agrada l'ardor en què a vegades em mires i l’espurneig d'uns ulls clars que

calladament desitge

M'agrada paladejar la nata que escampe pel teu cos a les nits d’estiu i lluna clara

M’agraden fins i tot les canes que no tenyeixes

M’agrada posar-me perfum amb fragàncies de mar verda

M’agraden les sardines de bota amb tomata i pebrera verda fregida

M’agrada el reflex dels meus ulls a l’espill del passadís mentre em mires els malucs

M’agrada tocar-te tot quan tu t’apegues a mi com ho fa l’heura al mur

M’agrada el cant del verderol entre els horts de tarongers quan encara no han florit

M’agrada la sima del teus ulls

I m’agrada el color de les vocals que pinte des de menuda

(a) roja, (e) verda, (i) blava, (o) negra, (u) marró

 Oprobi

Sicaris maleïts        botxins de joventut

Antropòfags de vides        eixordadors ofecs

De tous ocells de fang       al costat d'un aljub

Quins còrvids repugnants       ròssa de mars i precs

 Abecedari aberrant

A voltes somnie

Besos d’amarga fel

Calidoscopis irreals

Desitjos malgrat dolors i desencisos

Escull la badia més trista: la de l'oblit

Fins no escoltar la remor de la teua veu. M’agradava tant

Gata sobre vaixells de zinc

Ignorant el futur

Justícia del temps

Kantians pensaments 

Límits i horitzons salins

Mènsules i nits

Naus sagnants com ànimes bessones buscant-se en el buit

Onades d'orgasmes ficticis

Passes cansades de mirar sense mirar-nos

Què serem en deu anys?

Rastre de baralles i rancúnies

Sabent-nos finits

Tes l’orgull

Última incandescència del nostre mar assedegat

Visc per estimar amor. Escolte un

Wagner a la vella gramola entre espills aliens a la nostra penúria com

Xenó que a poc a poc es consumeix qual gas de globus de fira

Y amb la impossible recerca de les passions saboroses

Zoòtrop de mars d’esbarzers

Entre espines les flors que mai em regalares

 Acaraments i freqüències

Silenciós com una raspa de peix

Nostàlgic com una dona recosint una xarxa

Decadent com una dàrsena abandonada

Tendre com un tellina crua

Trist com una barca ensorrada

Silenciós com una allau d’ofegats

Com una pastera a la deriva

Com una clau de lluna sense partitura

Com una refugiada plorant

Nostàlgic com una unça de xocolata a mos redó

Com un pot de llet condensada amb dos forats

Com les taques de quitrà als peus de l’estiu

Com la regalèssia de la tauleta

Decadent com la romana de la peixatera

Com el mariner enfonsat en un llit-taüt

Com arrugues de sal

Com maromes desfilades

Tendre com un plat de seitons

Com un nen sota els fanals

Com una encaixada tremolosa

Com el marisc que m’estime

Trist com un moneder eixut a la cua d’una peixateria

Com un escull sense arganells

Com un lament de dofí en zel

Com un adéu engolit

 Del meu vaixell de paper

 

Keningar

Cor

Passa de Corint

Fruita paparra

Mucílag robí

Albarda orada

Núvol

Bafarada de còmic

Essència de les ombres

Silueta dels morts

Èter de l’orgasme

 

Esguard

Gàrgola indiscreta

Barcarès de sorpreses

Guarda de secrets

Espieta dels sentits

Mar

Sang de la terra

Suma de llàgrimes

Llet de balenes mares

Primigènia esperança

Aquarel·les

 

1

T'escolte mar a les fosques

Avui ets com un lament

Avui, demà, tostemps

2

Ni movedissa ona

Ni parloteig

La mar calma

La mar serena

Qui pogués!

3

Mar mareta, cau la nit

La casa prepara els sopars

Atén els cossos el llit

4

De vegades em sent com una illa que no està en cap mapa

5

Cada cop que esgrane una mangrana plore. Des de menuda

6

Heu escoltat mai la mort d'una fulla?

Un oggggg que s’estavella contra la terra que l'acull

7

Que punyent el bram de la botzina del creuer

Que punyent el soroll de les aigües del comiat

Que m’he estimat no escoltar-los

I després d'abraçar-nos

D'esquena a tu, mirant la posta del sol

He encetat el meu plor

 

8

De vegades els trens s'endinsen en maquetes de broma

I els batecs de les locomotores enganyen el col·leccionista

Com miratges en mar serena

9

De vacances amb creuer la realitat passa ràpida

Hom no sap on ubicar-se. Dalt? Baix?

Viure amb deler mentre ens deixem portar al punt de fuga

Un abandó al caprici de les ones

10

Us heu fixat amb la Lluna aquest capvespre?

Malament, doncs. L'he robada

La tinc amagada sota el coixí-cor

Les Llunes valencianes enamoren

Gemecs de passió s’escampen sota coberta

11

Jo he guardat poemes que mai us podreu imaginar

Jo he defensat poemes amb milers d’arpons

12

Darrere les finestres marineres es conjuguen tots els verbs

13

Avui només veig dones de cara trista en aquest moll de fusta

14

Llangueix el grill

Els últims acords

Com si ho sabés

15

Es menga el gat

L'epitafi de l’estiu

Com si ho sabés

16

Remouen la cua

A la platja menuda

Els set felins

 

17

Ploren el drama

En la mar perenne

Els ratpenats

18

Entre les algues

Tocada per la mort

Jeu la mosca

19

Aquesta nit té dos llunes

Cal tornar cap a terra

 

20

La vida està envoltada de mars invisibles on la llibertat s’ofega

21

Totes les fades entristides

No cremaran la fam

Els hi han enfonsat la vareta

22

Per la bora de boixets vaig recollint pedres-pena

Les pose en equilibri i me les mire

Ni la mar les pot tombar

 

23

Sovint em sent com una xicoia

Una brisa marinera em foragita

24

Com freda bromassa el bes a un mort

25

Mire la pluja a dins d'un ferri escocès

26

Al sol d'estiu les gavines-filles abandonen el nius

 

27

Els seus besos com mossos a sucoses maduixes

Tots dos jaient nostre sexe sobre la sorra

28

Ara que ja no hi ets mai no sabré perquè no t’agradaven les roses grogues

Ni la rajada en salseta

29

Tinc por als infinits i a les aigües

profundes

30

Calma blanca. Enganyifa

Com miratge en desert

On és el vaixell en la mar o en el cel?

31

T’esperaré al vespre

Al port

Sonet al MAC VAC

El silenci acompanya la bellesa

Escampant l'alquímia dels artistes

Per totes les estances la deessa

Per a deler i goig de les visites

Laberint de sensacions subtils

Del gòtic palau cambres de diàleg

Copsen l'ànim d’entrades gentils

Els secrets de l'art fora de catàleg

Racó de bells jardins i passadissos

Harmonitzen el pop art amb l'entorn

Escultures d'amor i desencisos 

Obra cinètica, geometria abstracta

Rural i oníric perfilen contorns

D’un poble sabedor d’allò que tracta

rosa miró

8 de juny de 2019

Museu d’art contemporani Vicent Aguilella Cerni

Vilafamés

 Com un mar sec

Com un mar sec es va desfigurant el cos

A poc a poc, l’aridesa transforma el recorregut de les carícies

En simes i avencs impenetrables

La fragor de les ones emmudeix i permet ploure a la nit

Malgrat això, la invisibilitat ens fa cada dia més forts

Ens faculta per mirar i no ser vistos

Quin goig!

©️🌹miró

 Mars termenals

Quan vas oferir-me la rosa sense perfum

La pescadora, la barca i el color de la mar virolada

Em van semblar només ratlles presoneres del llenç

Mentre visitava el museu sentia

El fluir dels tubs d'oli sota els meus peus

Una vegada al carrer

Vam demanar un taxi

I vaig vore la teua casa al lluny, ben alt

per no deixar que arriben els mars termenals

Que en realitat tot ho mengen

I perquè en el fons eres només una paraula: poquesa

©️🌹miró

Mar tancada

Sou el que no sou

Basarda feta de fred

Temeu la paraula

Emperò, l’adoreu

Més enllà d’on acaben els estels

Enfonsades en amalgames planyívoles i delirants

Les angoixes esdevenen plenitud versada

Mentre la mar bull com l'aigua al foc

No sabeu vosaltres el que és viure davant una mar tancada

Un estiu que fuig?

Una llagosta muda?

L’urpa del felí amb el penúltim recurs?

Com el vent de la nit capgira el cel

Cantarà el grill silencis de gats mariners

I el mar bullirà com l'aigua al foc

Sóc el que no sóc i

Avui recorde els morts de ma casa i

Pense que la solitud a què ens avoca la seua partença

hauria de tindre ales

De nit plegades

De dia atentes amb ulls oberts que la llum no rebutgen

Com hieràtics mussols de col·lecció

Com interrogants insurrectes

Com hipotàlems d'alabastre

Amb ritme de tortuga ens repetim:

Ens falta temps. Ens sobren penombres

Mentre guspira un velam unflat

Mentre ens fa un gest de complicitat

La brusca mà, en remar, fingeix

Rimes, ritmes i cadències

Com un ocell a la branca

Restem temorosos. I si la gelosia, el mal o l’amor

Ens du cap l’estimball insondable de la follia?

©️🌹miró

Poquesa

De vegades experimente una soledat inusual

Com matèria fosca en un espai intangible

A l’instant, copse la solitud dels altres

Fins a un punt d’empàtica angoixa

Com a dins d’un mar de sargassos: atrapats, callats, resignats

Mentre ells la silencien jo la clame sense adonar-me

Que a poc a poc vaig construint un poema de folgança

Ara i adés, submergida en una alteració elegíaca que no acabe d’entendre

Lluny d’assolir la subtilesa de la deífica poeta

Sovint agafaria allò que escric i

Ho llençaria a una foguera de pólvora perquè esclate en cendra i

Sure pels mars inabastables de la bellesa i

Dibuixe imatges que el meu ànim no sap descriure

Por de la paraula. Jo no la buscava.

Temor d'un abandó que m’allunye de tu per sempre

Poema incert que has aparegut a la plenitud de ma vida

Quan he viscut més del que he de viure

Es fa difícil convertir la vaguetat en delicadesa

L’aïllament líric, aberració incurable

Es clava al cor com l’agulla més fina d’una caixeta de fils

Mentre el temps corre i

Una es pregunta si continua lliure o puja a la tradició.

©️🌹miró

 

Monòtona cadència

 

tic-tac por gelada tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac

tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac la mentida tic-tac tic-tac

tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac apocalíptic tic-tac

tic-tac tic-tac tic-tac poruc oceà tic-tac tic-tac sima tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac una pedra la cicatriu tic-tac tic-tac

rata tic-tac tic-tac la rata penada

gemec gris tic-tac tic-tac no tic-tac tic-tac no tic-tac sí tic-tac tic-tac

tac-tic

tac-tic

tic-tac tic-tac tic-tac grill tic-tac tic-tac sí tic-tac

delicat tic-tac tic-tac

núvol d’aranyes tic-tac tic-tac cap tic-tac tic-tac

tic-tac tic-tac lluna tic-tac tic-tac tic-tac

tic-tac tic-tac tic-tac gat

tic-tac tic-tac orgàstic tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac

tic-tac tic-tac tic-tac traïció tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac rata tic-tac

escurçada d’ales tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac la veu tic-tac

tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac cor i llop tic-tac tic-tac tic-tac

tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac que bo

tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac

cistell de flors tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac

tic-tac tic-tac roses tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac nívia

tic-tac tic-tac tic-tac negres tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac

tic-tac grogues tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac

tic-tac tic-tac camèlies tic-tac tit-tac tic-tac tic-tac tic-tac

tic-tac tic-tac tic-tac anglesines tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac

tic-tac negres tic-tac negres corbs tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac

càctus tic-tac tic-tac tic-tac assedegat tic-tac tic-tac tic-tac

negat i torna a encetar les danses del tic-tac

Avui no pense

Avui recerque poemes muts de primavera

A manera de reprotxe, però no ho és

Poema escrit el 8 de març de 2024

No hem tret encara els llums de Nadal i el til·ler esclata

Prompte omplirà el tronc d'infusions de til·la

Llums i flors, llums i abelles es barrejaran en el bancal del clos

No tenim temps perquè s’estudia, es llegeix, s’assisteix classes d’idiomes

De teatre, de filosofia estoica, de pilates, de costura de cicatrius, i

Tenim cura d’un ocell sense niu

Au abandonada al destí de les administracions públiques

I jo, i el meu cos i el meu pensament continuem fent el mateix

Cada dia el mateix, cada any el mateix

Organitze logísticament i desordenada

Sé on és cada cosa, cada sabata, cada lament, cada alegria de ma casa

I mentre organitze i mentre sé on és cada cosa

Cada objecte, cada fotografia, cada alegria de ma casa

Se m’arruga l’enteniment i la comissura dels llavis esperant

Tota la vida esperant un no sé què que no sé què és

Facilitar la vida als altres

Donar una abraçada agraïda

Riure sense ganes

O pixar-se de riure amb ganes

Canviar el rotllo de paper

De cuina, de vàter, de mare a filla, de filla a mare

De secretària sense ganes

De cuinera Michelin, (pels sacsons de l’esquena, dic)

Veritable destí per a una que volia ser poeta.

©miró

 

M'agrada la gent

La cervesa freda beguda a glops

La tendresa

Els amics

Les bones companyes

Les lectures solitàries

Els somriures coneguts

Els hola i els adeu

Els fins demà

Els bon cap de setmana

Els fins dilluns

El café a l'entrada

Els bon dia sincers

Les abraçades amigues

I els petonets amb soroll

"Cheek to cheek"

Què serà de nosaltres en uns anys?

 

©rosa miró

Llibres, plantes

Flors d'un dia

El millor goig

L'alegria

I si em permeteu 

Acaronar llibres amb soledat

Plaer de llibre

©rosa miró

El meu gosset Trufaut

Menja crispetes

A mos redò

Cric-crac

Crac-cric

Quin ca més bo

©rosa miró

 

 El moviment esfèric agrisa rostres

Mans, passions que no amors

El tic, el tac, seculars

Postrema alenada, etern final i a reveure

Aleshores, el cercle dels altres

Instant a instant, col·larà bulb a baix

L’arena assecada de la teua memòria

De la teua cara, de la teua veu

De la teua terra

I a poc a poc, un dia normal s’oblidaran de tu

Dels moments de vida contats a la vora del vespre

Qualsevol diumenge de cafeïna i d’anís

De pastissos de carbassa torrada

Les postres dels pobres en l’estufa de carbó

I petit a petit, una nit normal

S’oblidaran de tu a la vora de la llar

Mentre el xiuxiueig de les espurnes

Del foc murmurà els teus versos

Aquells que gargotejaves a qualsevol hora

Amb ritme sobtat i misteriós

Aquells que esborrallaves tota un plany

D’angoixa curulla

Encabotada en no ser poeta de rima fàcil

Encabotada en no ser poeta de barri

Quina melangia més dolça

I en el teu epígraf set paraules:

Ser poeta és ben difícil, poca broma

© rosa miró

Cal mirar amb observança aguda

Per retrobar el paisatge amable

Que envolta el nostre desànim

Obrim els ulls

Que l'esguard borni no ens intimide

Deixem-nos copsar per la llum

Preparem-nos

Perquè no hi haurà suficient pólvora

Per festejar l'alegria

SONET BON DIA DE BELL NOU

En l’espill dels anys, el cos s’esborra
Record de joventut i somni trencat
Dones valentes de cor enamorat
En temps de lluita, l’ardor s’ensorra

Fermes i nodridores les sines ploren
El cos que es marceix i la por al dolor
Aquella joventut, nua, cap color
Dones de silenci, de somnis que es moren

El temps llaminer ens roba la bellesa
Canvia el cos mes no el desig foll i ardent
Que es lamenta en la foscor amb veu cortesa

Callada i en dolor l’esperança neix
Escridassa rebel un desig fervent
Que en les arrugues la vida reflecteix

©🌹miró

Em rondes de matinada com llop en zel

M’instigues sense cap benevolència

Flirteges l'alè dansaire i poruc

Corprès entre el fullam del bambú sembrat cinc anys enrere

Canyís humil, aigua, aigua

Aigua. Aigua beneita. Aigua pura. Aigua de cel

Aigua per escampar horitzontalment les arrels de sa collita 

Com bruma d'aurora

Sobre el terrat de zinc llis i estampat de verdet

Destorbes el somni del meu cos pesant

De la meua ment cada vegada més sibarita

Oh, poema, em fas abandonar el tàlem

Per trobar a les palpentes, llapis i paper

I donar-me plaer amb mots senzills

Nus de tradició

Què importa si m’alliberes de l’insomni així, desesperadament captiva? 

Benvingut sigues, arriba quan vulgues, destorba’m, ronda’m, flirteja’m

Versa’m, provoca’m el plaer d'un gemec a cau d’orella

Baixa la veu

Acarona'm el bescoll fins als malucs

Estima'm

Així, fins a la porta de la mort

Oh, poema, vine

a la vora del foc

Escampen les guspires junts

versió 10/9/2024

©rosamiró, 9 de juliol de 2019

Si poguera tornar-me dona-ocell

Creuaria el zenit per oblidar-te

Poema incert

Ara arribes? 

Ara, quan he viscut més del que he de viure?

©️🌹miró

Ni el més fort dels somnífers pot contra l'assalt sense avís del poema

Es va teixint entre les tres i els quatre tocs de campana

Sorolls estranys d'una ciutat desconeguda

La paraula embriagada planta cara 

Una televisió d'hotel

Xiscles de luxúria darrere la  porta d'enfront

I així, en braços de la nit

Vaig escrivint línies de desfici

L'ànim jeu entre els llençols

I si tot riu en un somni?

©️🌹miró

4.15 am

7 març 24

Una incisió profunda marca aquest present silent

Assenyalat, segellat el meu destí

Una doctrina, la justa, m'arriba a l'orella

Em xiuxiueja: -cura, l'estrofa s'aviva Des de la cel·la endevine un desig vague

Potser algun  poeta s'enamore dels meus versos

©️🌹miró

Teu, tot el que elles han escrit 

És teu, et pertany

Històries de vida

Incentius d'un representant de comerç

Comandes tornades pels clients

Factures inverses

Esborralls de paper i llàgrimes

El cor petit petit

La por a les nits

La por als crits

Records d'un ànim envellit dia a dia

Cap d'any a cap d'any

Poema a poema

Bes a bes somiat

Vers a vers trencat

Desgastada còpia de

Paper carbó enmascara el passat

Mentre busques cintes de màquina d'escriure

Per racons de col·leccionista

Són teues

Tot el que elles han escrit et pertany

Cartes d'amor

Comandes de representant de comerç

Cap incentiu

Tot eren crits

Tot era por

Tot era un tunel

Tot ha passat

©️🌹miró