Cadafal

Exposició conjunta Caixa Rural Almassora, 2020

L'any de la reclusió

L’escala cap al patíbul no es puja

Es baixa a poc a poc, conscientment i alerta

L’angoixa confinada a la cambra del degoteig

La por reclosa al ventre

La fel als llavis i la soledat immensa

Peu dret, peu esquerre

Dret, esquerre, dret, esquerre

Dona’m morfina. Droga’m!

Oxigen! Em falta l'aire!

Arrossegues les sabates

Descendeixes a la forca,

Narcotitza’m!

I, al final, la compassió t’ajuda en el descens

Mai no t'hauries imaginat un traspàs així:

Lent, somort, encapsulat, confinat, aïllat

Assoles

Ningú no vindrà al teu costat

No deixen passar ni als enterramorts

Partiràs sense abraçades

I jo, amb el cor com un espill a terra

De genolls, suplicaré vida

De genolls, cridaré per què?, per què?, per què?

Versa'm a l'alba