Embranzida

Arremet, estimat, sense por

Com les ones contra el ribatge del far

Envesteix, dilecte, l'abrupta costa

Emporta't els meus pits a tocar el cel

Busca, troba, baixa'm la pau nostrada

De l'infinit plaer del no-res

Poema, cos estel·lar, únic

Entre el Zenit i el Nadir, tu

Els versos que escric a l'alba

Neixen del desig de no escoltar l'alosa

Per no aixecar la flassada on davall

Els mots perfilen estrofes a quatre mans

Arremetem sobre el teclat els nostres dits

Com onades estampades contra els dics inamovibles

Com endimoniades tempestes

Posseïts fins acabar l'antologia de la nostra vida

©rosa miró

Castelló, 18 d'abril de 2024