Brevetat
1
T'escolte mar a les fosques
Avui ets com un lament Avui, demà, tostemps
2
Ni movedissa ona
Ni parloteig
La mar calma
La mar serena
Qui pogués!
3
Mar mareta, cau la nit
La casa prepara els sopars
Atén els cossos el llit
4
A voltes em sent com una illa que no està en cap mapa
5
Cada vegada que desgrane una mangrana plore
Des de menuda
6
Heu escoltat mai la mort d'una fulla?
Un ogg que s’estavella contra la terra que l'acull
7
Que punyent el bram del tren de llarga distància
Que punyent el fragor de les vies del comiat
Que m’he estimat no escoltar-los
I després d'abraçar-nos, en pujar les escales
D'esquena a tu, m'he posat a plorar
8
De vegades els trens s'endinsen en maquetes de broma
I els batecs de les locomotores enganyen el col·leccionista
9
Dalt d'un tren la realitat passa ràpida
De vegades la ficció et fa l’ullet
No saps on ubicar-te
Dins? Fora?
Habitem darrere la finestreta mentre
Ens deixem portar al punt de fuga
Un abandó al caprici de la inèrcia
10
Us heu fixat amb la lluna aquest capvespre?
L'he robada
Amagada baix el coixí-cor
Les llunes valencianes enamoren
Gemecs de passió mussitats al tos
11
He amagat poemes que mai us podríeu imaginar
He tancat poemes amb milers de panys
12
Creu l'informàtic que la vida és com un bit
Però entre el zero i l’ ú hi ha una escala de grisos
13
Darrere les portes es conjuguen tots els verbs
14
Avui només veig dones de cara trista en el mercat
15
Llangueix el grill
Els últims acords
Com si ho sabés
15 bis
Es menga el gat
L'epitafi d'estiu
Com si ho sabés
16
Remouen la cua
Al carreró estret
Els set felins
17
Ploren el drama
En la nit perenne
Els ratpenats
18
Entre les cales
Tocada per la mort
Jeu la mosca
19
Aquesta nit té dos llunes
Cal tornar a port
20
La vida està envoltada de presons invisibles on la llibertat acompleix condemna
21
Totes les fades ploren
No cremaran la fam
Els hi han robat les varetes
22
De vegades arreplegue pedres-penes
Les pose en equilibri i me les mire
Ni la mar pot tombar-les
23
Sovint em sent com una xicoia Una brisa marinera em foragita
24
Com fred caramel de mentol el bes del teu amor
25
Mire la pluja a dins d'un tren escocès
26
Al sol d'estiu les gavines abandonen el nius
27
Els seus besos com mossos a sucoses maduixes
28
Ara que no hi ets mai no sabré perquè no t’agradaven les roses grogues
29
M’atemoreixen els infinits
Indefinits!
30
La calma bruta enganya la vista
Com miratge en desert
On és el vaixell en la mar o en el cel?
31
T’esperaré al port
Cada vespre
©del text Rosa Miró
