Versa'm a l'alba

I, ara què?

Tinc la rara sensació que el què havia de fer

En aquesta vida, ja ho he fet tot

I, ara què?

Ni per escriure els versos més amorosos tinc esma

Els dits han esdevingut filferros rovellats

Han perdut la força, el teclat es resisteix,

lletres de plàstic, còdols de dic

Maçoneria paral·lela no permet

L’embranzida del temps, cruel marcador d’almanacs

Sense força, la feble imaginació em destorba

Dispersa, la il·lusió no pot amb la cuirassa

Amb la cota de malla que ha cobert el meu cor

Dels meus versos

Dels meus poemes

Incrèdula pense

Poc afectaran la sensibilitat dels altres

Tinc l'estranya sensació que el què havia de fer

En aquesta vida, ja ho he fet tot

Digues-m’ho tu, amor. Sí o no?

imatge creada per IA segons el meu prompt

A cinc dies de la revolta