La veu del meu desfici
Cada pas del calendari et necessite més
Poema, la veu del meu desfici
Em parles a l'alba en la cambra silenciada
Pausadament i delicada em regales un mot
Tan sols una paraula teua m'agullona
Desvetllada, busque a les palpentes
Un vers nou per a oferir-te
A tres tocs de tres, cada matinada diferents i
sensualment iguals
Saps una cosa, poema meu?
Et reverencie, desitje despertar al joc
A l’hora dels silencis
Demane al vent que em porte l'essència del vers
Per moments, vole allà on no hi ha desert
On s’escolta l’alè dels ocells
I el riure de l'aigua
Cada nit tinc més desig de tu
Enviscada per la tinta de la ploma
Tan si marxes, com si vens
Tan si l’essència de la paraula vessa
M’has ferit de mort, poema meu
M’has ferit d’amor poema amic, poema amat
No em cal esperar, res ja no necesite
©de la foto Rosa Miró, La Serra de l'Albera, la Platja d'Argelers
Rosa Miró
22 febrer 24
