Opacitat

I

Es desfan les hores com el glaç

Les sagetes cavil·len per esbrinar el sentit de les ombres

Hieràtiques, les busques planyen la foscor i l’absurda vacuïtat

Hom pensa en l’avenir i agonitza entre el caos

L’angoixa giravolta al caprici del futur

Vomita el cap tanins de fel

 

II

Que flegmàtica la nit i que incisa

L’esperit roman alerta fins l’hora violeta

Vigilant, enyora bressols sota els estels,

(mescladissa encadenada per propòsits subconscients)

La vigília nega fins al cant de l’indiot

Extenuada, cansada de plaers solitaris, es vincla la raó ensopida al catre

Intranquils remordiments col·lapsen l’inici del meu somniar

Com l’eclissa aferrada a la via és el meu desfici ardent

©rosamiro

imatge creada per la IA seguint el meu prompt