El modelista ferroviari

Vaig seure damunt del carril rovellat

Per albirar el vell tren de vapor

Gojava de la pau dels diumenges de novembre

Esperava amb deler la fressa del sotragueig de l’andròmina

Vaig seure mentre esperava l'antic comboi 

Per notar la vibració de l'arribada a les natges

Ferm, com un estaquirot fins a tocar de mà

De lluny distingia la vetusta locomotora

Els bufecs m’impacientaven

Copsaven l’absorta contemplació, jo hipnotitzat

Antigues vies, arrebossades d’òxid

(ferro en estètica harmonia enmig del camp de novembre)

Portaven cap a llocs de somni

Seduïen un viatge, lluny, proper, ací, allà

Trajectes de tren per a enamorats

Jovenívols tu i jo

Quin goig!

Envoltat de pàmpols de tonalitats ocres

Observava l'anciana garrofera

El temps se la menjava amb la malèvola corca

Ofegant-la des de la soca

Hidròpica, restava cofoia malgrat la  sequera

Envanida pel regal a la natura en una abraçada eterna al fill

Cos jove, rebrot de l’amor, pel costat dret del troc corcat

Abans d’assecar-se per sempre

Vaig alçar els pensaments

Mut i alegre, com un xiquet

Ja venia, ja arribava

Vaig pujar al tren de vapor

Des de la finestreta em vaig acomiadar

De la garrofera mare i iaia

Darrere del vidre no semblava un tronc malmès

Més bé Venus. Vestal

Desprès, bressolat pels camins de ferro

Em vaig adormir fins al final del trajecte

I vaig somiar amb tu i amb mi

Jovenívols tots dos

Quin goig!

Trajecte dalt d'un tren de vapor

juliol 2023