Cap de setmana a Morella

La torre sense campanes
el soroll llunyà d'una central elèctrica
veus cansades de cambreres oblidades
sense horari, sense jornada
la brisa suau mou l'únic arbre de la plaça
i en la foscor i el silenci interior rural
amenaçat per la MAT
invoque amb un xiuxiueig el teu nom
sota l'aparença d'un tipus dur
batega el cor d'un poeta sensible 
en aquests temps de desesperança
mentre al carrer una veu d'un grup  parla alt
“ha calmat el vent, l'últim cubata, treu el mòbil, corre!
El fred dels Ports m'acaricia els peus nus
Callats reclamen les teues carícies
Peus cansats del dia
Les dones d'avui caminem planes
Sense talons arribem lluny
Calla la màquina
Murmura un passejant
El meu somni espera el confortable matalàs del silenci
La torre canta les dotze
Demà diumenge, celebraré la vida i haver-te conegut 

Morella 7 d'abril de 2024, 00:02