Al llom d’una tortuga
Cavalca la mar al llom d’una tortuga

Sobtadament, d’una balena un lament

Un dofí diu que s'ha mort i un altre diu que ofegada

Per menjar guants de cinc dits creient-se que eren meduses

 

Escup la mar tapissos de mil polímers

Retorna confits de cel·lulosa podrida

Farta d’esperar, malalta entre les simes

Vomita la mar materials indestructibles

 

Aberracions humanes, còlera de plàstic

Filibusters, bucaners, corsaris d’artells de ferro

Cofres, arques i tresors de pirates Carta-blanca

 

I jo, que baixe a l’escull que em distreu de la mort

I jo, que em despulle els peus al caprici de les ones

I jo, que converse amb les onades al final de l'espigó

Jo, avui, he vist plorar el
mar.

 

 Rosa Miró

Castelló de la Plana, 26 de juny de l’any del confinament